Bussejar entre daurades i sargs en l’escull artificial de La Malva-rosa
Els banyistes de la platja de València ja no hauran de conformar-se amb les xarxes de voleibol o les pales de platja, perquè a partir d’ara qui ho desitge també podrà bussejar i descobrir les nombroses espècies marines que han acabat habitant l’Escull artificial de la Malva-rosa, des de daurades a polps.
Situat a 200 metres de la costa i a tres metres de profunditat, este escull artificial va ser fondejat fa ja quasi dos anys amb el doble objectiu de regenerar l’ecosistema marí de la zona i funcionar com a atractiu per a l’ecoturisme i el turisme esportiu.
Es troba dins de la línia de bany, senyalitzat amb boies i marcat amb aspes perquè les embarcacions no s’acosten i d’accés lliure a qualsevol banyista o bussejador interessat.
El projecte va començar a perfilar-se en 2013, quan tècnics de la Fundació Esportiva Municipal van tindre la idea de buscar o crear algun incentiu que, des d’un punt de vista subaquàtic, poguera oferir la ciutat de València.
Construcció de l’escull
Així, en l’estiu de 2014 es van construir i van submergir els tres mòduls que componen este escull i que, a hores d’ara, s’han convertit en un oasi de vida on abans només hi havia bancs d’arena. “ als quatre mesos de submergir-se van començar a cobrir-se d’algues i invertebrats”, conta als mitjans el responsable de comunicació de l’equip Esculls València, artífex del projecte, Javier Álvarez Solís: “Estes són sempre les primeres espècies a arribar i servixen d’atracció per a altres espècies majors”.
Ara, els que s’aventuren a submergir-se en l’escull podran trobar espècies d’interés comercial com a daurades o sargs, curiositats com a cavallets i estreles de mar i també invertebrats més grans, com a sépies o polps. “Inclús hem trobat ous de polp, per la qual cosa podem dir que s’ha convertit ja en un referent per a la fauna local”, assegura Álvarez Solís.
Però a més d’ajudar a recuperar l’ecosistema i de servir com a pràctica esportiva, l’equip Esculls València s’ha encarregat també d’estudiar com l’escull ha pogut afectar l’estabilitat de la platja.
Protegix la pèrdua d’arena
El catedràtic de Ports i Costes de la UPV i col·laborador del projecte, José Serra Peris, ha explicat que l’experiència de l’Escull de la Malva-rosa ha servit per a comprovar que esta construcció no sols no afecta la platja, sinó que la protegix de la pèrdua d’arena. “Això ens ha portat a voler anar més enllà i plantejar-nos la instal·lació de nous esculls de barrera, amb molts més mòduls, en platges que tenen problemes de recessió”, comenta Serra.
Una de les localitzacions que s’estudia des de fa ja un temps seria la platja d’El Saler, actualment en un estat de degradació del litoral, amb un escull artificial que hauria de cobrir prop de 300 metres lineals. Este projecte es troba ara en busca de finançament.
Per la seua banda, el catedràtic d’Enginyeria de la Construcció de la UPV Pedro Serna explica que per al disseny dels mòduls es va buscar un material que no fóra agressiu per al medi ambient i que a més permetera treballar amb diferents textures per a veure com es podria adaptar millor a l’ecosistema.
Així doncs, els mòduls es van construir de formigó, utilitzant diferents acabats i amb diferents formes cada un: unes àmfores, la silueta del Oceanogràfic de València i els cinc cércols olímpics. “Els resultats han sigut interessants i de cara a les noves aplicacions estem intentant plantejar solucions amb molta menys agressivitat, més lleugers, adaptables i fàcils d’instal·lar”, assenyala Serna.
La regidora d’Esports, Maite Girau, assenyala que per a l’Ajuntament l’escull constituïx un mitjà excel·lent per a combinar la regeneració del medi marí i la pràctica esportiva que ajudarà a posar en valor les aigües de València.