La Marató de València va deixar a la ciutat un impacte econòmic de 31,3 milions d’euros vinculat a la despesa turística
La prova ha generat 5 euros per cada euro invertit en l’organització de l’esdeveniment
La Marató València Trinidad Alfonso Zurich, en la seua edició de 2023, va tornar a registrar un rècord de corredors (32.455 inscrits, un 17% superior al de 2022) que s’ha reflectit en l’impacte econòmic que genera la prova. L’esdeveniment, celebrat el 3 de desembre del passat any, va deixar a la ciutat de València i els seus voltants una despesa turística de 31,3 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment del 9,8% en termes reals respecte a l’edició de 2022.
Segons revela l’Informe d’Impacte Econòmic de la prova elaborat per l’IVIE (Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques), l’organització va invertir en la celebració de la 43 edició 6,2 milions d’euros, un 1% més en termes reals que l’any anterior. Això significa que per cada euro gastat en l’organització s’han generat 5 euros de despesa turística realitzada pels participants de fora de la regió i les seues famílies.
L’elevada xifra de corredors estrangers, que creix un 29% sobre l’edició de 2022 i ja representa un 57% del total, és una de les causes de l’augment de la despesa turística, perquè la seua estada a la ciutat és més llarga i la seua despesa mig diària és major. En 2023 la xifra de corredors estrangers va aconseguir les 18.540 persones, la despesa de les quals mig individual ascendeix a 157,4 euros diaris, enfront dels 122,3 euros dels corredors nacionals.
Amb aquestes xifres, la regidora d’Esports de l’Ajuntament de València, Rocío Gil, ha subratllat que “són uns números d’autèntic rècord d’una prova que no para de créixer en participants i, especialment, en corredors arribats des de fora d’Espanya, que al final són els que més nits es queden i major despesa diària realitzen. Això provoca que l’impacte econòmic a la ciutat, però també en la resta de la província, s’incremente cada any”. A més, Gil també ha volgut ressaltar que “les 600 ocupacions directes que crea la Marató en tots els sectors tenen un important efecte en la professionalització del sector esportiu i en la formació d’un teixit especialista en esdeveniments que ens fa millorar com a ciutat organitzadora de grans cites”.
7,4% d’impacte real sobre la renda valenciana
No obstant això, la despesa turística no és l’únic impacte econòmic que deixa la Marató València. Els 37,5 milions d’euros que sumen la despesa associada a l’organització i el realitzat pels participants i els seus acompanyants generen un impacte total sobre la xifra de negocis (facturació de les empreses) de l’economia valenciana de 67,6 milions d’euros. Això es tradueix en un impacte real sobre la renda valenciana (PIB, és a dir, sous, salaris i beneficis de les empreses) que en 2023 va aconseguir els 19,9 milions d’euros, un 7,4% més en termes reals que en 2022.
També s’ha registrat un augment en la repercussió sobre l’ocupació, ja que l’activitat generada per la Marató València 2023 va permetre mantindre l’equivalent a 600 llocs de treball a temps complet a l’any, la qual cosa suposa un augment del 5,1% respecte a l’edició de 2022. Aquest efecte tractor s’ha anat ampliant i, en l’última dècada (en concret des de 2011), els impactes de la Marató a la província de València s’han multiplicat per 9 en termes reals, en el cas de la renda generada, i quasi per 12, en el cas de l’ocupació.
El sector serveis és el que resulta més beneficiat per l’impacte econòmic que genera la Marató, en concentrar entre el 87% i el 90%, en termes tant de renda com d’ocupació. En concret, són l’hostaleria, el comerç, les activitats immobiliàries i serveis empresarials, i altres serveis i activitats socials (que inclouen serveis culturals, recreatius i esportius), els sectors més afavorits per la celebració de l’esdeveniment.
Important aportació a les arques públiques
L’informe de l’IVIE, elaborat pel director adjunt de l’Institut, Joaquín Maudos, i l’economista Eva Benages, actualitza l’anàlisi de l’impacte fiscal de la Marató que es va incloure com a novetat en l’edició anterior. Segons les dades del nou informe, la prova va aportar a les arques públiques 10,6 milions d’euros a través de la recaptació fiscal, via imposats i cotitzacions socials, que generen les despeses de l’organització i dels participants i els seus acompanyants. Aquesta xifra és un 10,6% superior en termes reals a la de 2022 i suposa que, per cada euro gastat en l’organització, es generen 1,7 euros en impostos recaptats.
D’aquests 10,6 milions d’ingressos per a les administracions públiques, el 9,1% són imposats suportats i/o recaptats directament pel comité organitzador de l’esdeveniment. Segons Joaquín Maudos, director de l’estudi, “la Marató València continua batent rècords any rere any. En la seua última edició la xifra de corredors va augmentar un 17%, els estrangers ja suposen el 57% del total, l’impacte generat sobre la renda és un 7,4% superior en termes reals, i l’impacte sobre l’ocupació ha augmentat un 5,1%. Són xifres que posen el llistó molt alt per a l’edició de 2024”.
Paco Borao, president de la SD Correcaminos i membre del comité organitzador, va reconéixer que “el creixent cens de la Marató València i l’augment continue de la participació estrangera en la prova ha provocat l’extraordinari impacte econòmic de la nostra prova en els últims anys. Així que només podem dir ben alt: llarga vida a la Marató València i al seu beneficiós impacte a la ciutat”.
Per part seua, Juan Miguel Gómez, director de la Fundació Trinidad Alfonso, col·laborador principal de la carrera, va destacar que “sobre totes les positives xifres que hem conegut, vull destacar els més de 10,5 milions que la Marató València deixa per a les arques públiques. No puc trobar major valor d’un esdeveniment en una ciutat que aquest que deixa imatge, riquesa i benefici per a tots els veïns, de forma directament o indirectament”.