Gràcies per tot, Ruth Beitia
La millor atleta de la història del nostre país, Ruth Beitia, ha anunciat que abandona l’esport després de més de 20 anys de carrera professional.
Al llarg de la seua trajectòria, Beitia ha passat per diverses ciutats i clubs, però si hi ha una que recorda especialment és la seua etapa esportiva en la ciutat de València. Per això, i perquè recordem amb molt d’afecte una esportista de raça que va decidir forjar a València els inicis d’una carrera professional de gran èxit, des de la Fundació Esportiva Municipal volem retre homenatge a una esportista que va passar prop d’una dècada en la nostra ciutat, representant en els campionats al Club de Atletismo Terra i Mar.
Hem parlat amb Ruth perquè ens conte què va significar per a ella la seua estada en la ciutat, un període que afirma recordar “amb afecte i enyorança. Practicament anava totes les setmanes a València i puc dir que es va quedar un trosset del meu cor en l’equip de Rafa Blanquer”, ens conta.
Ruth reconeix que “l’atletisme és un esport individual i sempre he entrenat a Santander amb el meu entrenador Ramón Torralbo. Però sí que és veritat que l’estabilitat que ens van donar en el Club Valencia Terra i Mar va permetre que eixos anys entrenara al 100%”.
Des de l’any 2000 fins al 2009, l’atleta va estar establida en la nostra ciutat i van ser anys d’èxit per a ella ja que durant este temps va arribar a obtindre el rècord d’Espanya de salt d’altura (outdoor) en 2007 i a posicionar-se quinta en el rànquing mundial d’atletisme en 2009.
Si hi ha una cosa que Ruth troba a faltar de València és “passejar pels seus increïbles paratges, entrenar en el Riu Túria i la relació que em queda amb les seues gents per sempre”, ens conta.
Acompanyada pel seu inseparable entrenador, Beitia va anunciar a Santander que deixa arrere l’esport que tantes alegries li ha donat acuitada per les lesions, ja que com ella mateixa afirma “ha posat el cos al límit durant molts anys i ara li toca portar tot el que ha aprés a altres aspectes de la vida”.
Des d’ací et desitgem molta sort en el teu nou camí. Gràcies Ruth.
Ángela Julve