La Fundació Esportiva Municipal reflexiona sobre el model d’Escoles Esportives municipals: iniciació poliesportiva o especialització primerenca?

La Fundació Esportiva Municipal de l’Ajuntament de València es troba en una fase de reflexió sobre el futur dels programes d’esport escolar. Els programes d’Escoles Esportives i Jocs Esportius Municipals, els més rellevants quant a participació, continuïtat i promoció de l’esport de base a la ciutat s’estan sotmetent a un procés d’avaluació per atendre la demanda i els interessos de la societat.

Amb l’objectiu de reflexionar sobre la planificació de l’esport a la ciutat, es va celebrar una jornada tècnica on van participar experts en camps de les ciències de l’activitat física i l’esport, la psicologia, la sociologia, etc… així com esportistes i representants entitats vinculades a l’esport escolar. Organitzada en col·laboració amb l’Associació de Psicologia de l’Esport de la CV (APECVA) al Complex La Petxina, es va estructurar sobre dos àmbits d’intervenció.

Pel que fa a la iniciació esportiva, la reflexió es va centrar en els riscos d’una especialització esportiva primerenca a l’esport escolar. La jornada va debatre sobre quin model d’iniciació esportiva respecta més els drets dels menors i s’ajusta millor al seu procés evolutiu de desenvolupament personal.

En este sentit, el professor de la Universitat de València J. Pere Molina va abordar els riscos d’una especialització esportiva precoç entre la població més jove. Especialització associada a una pràctica intensa i exigent d’entrenaments i competició esportiva. Molina considera que aquesta activitat abans dels 12-13 anys comporta riscos de lesions físiques i problemes psicològics per sobrecàrrega. L’especialització esportiva primerenca és innecessària i pot ser perjudicial.

La Fundació Esportiva Municipal reflexiona sobre el model d’Escoles Esportives municipals: iniciació poliesportiva o especialització primerenca?

Jugar i adaptar-se al desenvolupament evolutiu

L’especialització esportiva, que augmenta, de vegades per desconeixement dels riscos que comporta, es veu afavorida per la impressió que s’obté un rendiment a curt termini. No obstant això, aquest rendiment no és més gran, ni més prolongat en el temps (a llarg termini).

En esta etapa el més important és jugar i divertir-se, ja que els xiquets es troben en un període de creixement formatiu. Per això, es tracta que l’esport s’adapte a les fases evolutives del desenvolupament personal. Vistos els riscos i tenint en compte que el 98% dels i les esportistes joves mai no arribaran a l’elit, el professor Molina es va preguntar si és ètic seguir un model esportiu des de les institucions amb el qual només un 2% obtindrà beneficis?

L’alternativa plantejada pel professor Molina al model d’iniciació esportiva es fonamenta en quatre aspectes:

• Endarrerir fins als 13 anys l’especialització en un únic esport i optar per una iniciació poliesportiva. Plantejar la pràctica de diversos esports elegits lliurement

• Limitar i ajustar la càrrega física i el temps dels entrenaments i competicions a l’edat dels menors

• Descansar almenys dos dies a la setmana dels entrenaments organitzats

• La temporada de competició no s’hauria de prolongar més enllà dels 8 mesos i el nivell de la competició no hauria d’excedir l’àmbit local. Després de la temporada d´entrenaments organitzats l’activitat esportiva hauria de donar pas a una activitat recreativa, distesa i jugada.       

Per corroborar la proposta, el professor Molina va explicar el model d’iniciació esportiva implantat a Noruega, adaptat al desenvolupament evolutiu dels menors. Este model millora la salut i el benestar d’aquesta població, evita lesions i estrès, i ha esdevingut la base de l’èxit per a molts esportistes d’elit que sorgeixen al país. La idea que estan transmetent els esportistes noruecs és que “a l’èxit s’hi arriba disfrutant, no només competint”.

“Apostar per una iniciació esportiva polivalent no només és millor per a un 98% dels xiquets i xiquetes que no arribarà a l’elit, sinó també per al 2% que sí que ho farà”, considera el professor Molina.